Ajuntament de Sant Guim de Freixenet Administracions públiques Sant Guim de Freixenet Lleida

Sabies que el poble de Sant Guim de Freixenet tot just té 150 anys?

La història del nucli central de Sant Guim és molt curta. El poble va néixer a mitjans del segle XIX, quan es va fer la línia de tren que enllaça Barcelona amb Lleida, passant per Manresa. En el punt més elevat del trajecte es va construir una estació. Era el lloc on acabaven els túnels de la banda de Barcelona i, al final d’una pujada molt forta, començava la baixada cap a Lleida. Aquí s’encenien o s’apagaven (manualment i un per un, és clar), els llums del tren, segons en quina direcció anava, i es feien tot un munt d’operacions que ara ja fa temps que s’han oblidat.

Aquella estació nascuda enmig dels camps es va convertir en un centre clau de transports per a la zona. Hi feien cap les càrregues de gra i de palla de poblacions com ara Santa Coloma de Queralt o Igualada i hi van arribar a treballar quaranta persones. Com era d’esperar, una de les primeres cases que hi va haver va ser un hostal i, de mica en mica, s’hi va començar a instal·lar gent dels poblets del voltant.

L'any 2010 la vila de Sant Guim va complir el 150 aniversari.

Sabies que l'any 1969 el cantant Raimon va fer un concert dins l'església de Sant Guim de Freixenet?

Davant la iniciativa del grup de Joves de Sant Guim de fer un concert amb el cantautor i la negativa del governador civil de Sant Guim de Freixenet per fer el concert, el mossèn del poble va donar permís per fer el concert dins l'església.

LLEGENDES I RONDALLES

La llegenda del pou del diable

Sabies que antigament, al carrer de les Bruixes de Cervera hi havia bruixes i bruixots? Doncs bé, un bruixot de Cervera va encarregar a un home del seu carrer que portés un canut a un senyor de Calaf. Li va dir que no obrís el canut que era perillós.

L'home tot decidit va anar a Calaf passant pels plans de Sant Guim i per la Rubiola. Però havent passat la Rubiola, l'home es va encuriosir pel que hi havia dins del canut. El va destapar. Va mirar dins el canut i no hi va veure res. De sobte, del canut va saltar un grill que es va amagar ràpidament sota un matoll, després d'aquest en van sortir més. L'home, espantat, va començar a buscar els grills del canut, mentre sentia:

- Què farem? què farem? què farem?

L'home es va adonar que les veus venien dels grills, i de sobte els grills van dir:

- Fem pou!

I els grills es van converir en dimonis que van començar a fer pou, transportant la terra amb coves a Mallorca: Els dimonis van fer pou fins que el seu enorme cove es va trencar.

A Mallorca s'hi va fer muntanyeta, i és l'únic lloc on es pot trobar timó, planta típica d'aquí.

Llegenda narrada per Josep Mir i David Gras adaptada per Joan Bellmunt al llibre Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum III. Edita Virgili & Pages, S.A.

La llegenda del clot de l'home mort

Sabies què al poble anomenat l'Astor (que està a uns quatre o cinc quilòmetres de la població de Sant Guim de Freixenet) fa molt i molt de temps hi va arribar un captaire que venia de molt lluny i no el coneixia ningú?

Conta la llegenda que la gent de l'Astor, en aquells temps, eren molt desconfiats els uns dels altres, i també eren un xic violents. El captaire ho sabia, per això es va establir en una barracota fora del poble.

Però resulta que un dia es va produir un robatori al poble, i és clar, la gent cadascú desconfiava del seu veí, i hi havia baralles i discussions cada dia.

Finalment, cansats de discutir els uns amb els altres, van pensar que el robatori l'havia efectuat el captaire. El van anar a buscar, però ell va escapar corrents, i això va fer que la gent del poble cregués que havia estat ell realment. Quan el van agafar, el van matar. Però com que no van trobar l'objecte robat, van pensar que potser no havia estat ell. Llavors van decidir de no dir a ningú que l'havien mort, i el van enterrar en una fondalada lluny del poble.

Anys més tard, en aquesta fondada, hi va brollar una font. I sembla que un home va anar a beure en aquesta font, i es veu que va trobar el mort per casualitat, i encara intacte a pesar dels anys i panys del fet.

Des d'aquell dia a aquella font li va quedar el nom de "la font de l'home mort"; i a la fondalada on es troba la font se la coneix amb el nom de: "el clot de l'home mort".

Llegenda contada per M. Teresa Civit i Solà i adaptada per Joan Bellmunt al llibre Fets, costums i llegendes de la Segarra, volum III. Edita Virgili & Pages, S.A.

Ajuda'ns a omplir aquest apartat i a entendre millor el municipi de Sant Guim de Freixenet.

Envia'ns la teva història, curiositat o llegenda a l'adreça ajuntament@santguim.cat amb l'assumpte "sabies que..."