Ajuntament de Sant Guim de Freixenet Administracions públiques Sant Guim de Freixenet Lleida

Aquest nucli, avui centre del municipi, es va denominar inicialment Estació de Sant Guim, més tard Sant Guim de l'Estació, per evolucionar fins a l'actual denominació de Sant Guim de Freixenet.

La casa consitorial i per tant la capitalitat del municipi estava situada des de temps immemorials a Freixenet, ja que disposava del major número d'habitants. Posteriorment, l'any 1916, per reial decret fou afegit al nom de Freixenet el qualificatiu d'Altadill, amb el desacord de les autoritats, les quals van donar suport a què el poble es digués absn que Freixenet i Altadill, Freixenet i Sant Guim o Freixenet Sendomí o Freixenet i Tallada. El 1935 la casa consistorial es va desplaçar fins a Sant guim de Freixenet. Amb la guerra civil retornà a Freixenet i un cop finalitzada es va emplaçar definitivament a Sant Guim. Així, des de 1956 el municipi es denomina Sant Guim de Freixenet.

Aquest nucli va sorgir a partir de la construcció de l'estació de ferrocarril. El tren va passar per primera vegada el 30 de maig de 1860 fent el trajecte de Manresa a Lleida. Els trens, però, passaven de llarg i no fou fins a 1885 que s'hi va innaugurar l'estació. Es començà a edificar el barri del Mig, prop de la via i el de Dalt, a la carretera de Calaf. Amb l'existència de l'estació i el tràfic considerable de palla, va provocar la construcció espontània de cases i magatzems prop de les vies del tren. Simultàniament molts botiguers i cavallers s'afanyaran a obrir botigues per abastir les noves necessitats.

SAGRAT COR DE JESÚS

Amb la creació d'aquest nucli de població vinculat a l'estació del ferrocarril, inicialment els serveis religiosos s'efectuaven en un cobert. L'11 de novembre de 1923 es va posar la primera pedra i es va inaugurar per la festa major de 1928, concretament el 27 de setembre. Des de 1943 és parròquia, categoria atorgada pel bisbe Joan Perelló i Pou. El 1965 es va instal·lar el rellotge al campanar.

L'estil arqutectònic ha estat qualificat per alguns autors com de colonial, ja que recorda, com molt bé descriu Vidal Vidal, certes zones rurals dels Estats Units o d'Austràlia. La primera coberta del nou temple fou de fusta, però en acabar la guerra del 36 es va fer una volta d'obra i la teulada de pissarra.

L'absis està estructurat en cinc apartats i està decorat amb diverses escenes obra de F. Vidal Gomà fetes l'any 1956 que representen, d'esquerra a dreta, Sant Damià, la multiplicació dels pans i els peixos, la Transfiguració del Senyor, la resurrecció de Sant Llàtzer i Sant Cosme. En una de les capelles laterals destaca un petit altar tipus sepulcre fet d'alabastre.

EL MAGATZEM DEL BLAT DEL SINDICAT

El "Sindicato Agrícola" de Cervera i la seva Comarca, és una farinera que va arribar a molturar 24.0000 Kg de blat. Aquesta entitat mare va creure convenient, per facilitar el transport del blat collit a aquella part de la comarca, la construcció d'un magatzem al costat de l'estació- Els terrenys costaren 5.100 ptes comprats l'11 de febrer de 1921, el 13 de maig de 1921 es va fer l'estudi dels plànols. Es tractava d'un magatzem de 20 metres per 34,50m. de llarg a més a més d'una petita part amb dues plantes destinades a oficina així com la casa per l'encarregat i serveis; el 14 d'agost de 1921 es convoca una Junta General per l'aprovació d'un prèstec de 200.000 ptes per la construcció del magatzem i el 8 de desembre de 1921 Junta General Extraordinària a les tres de la tarda per decidir la construcció.

El magnífic edifici modernista de tres naus d'obra vista, fou encarregat a l'insigne arquitecte César Martinell. Destaca pels seus volums, amb uns grans arcs parabòlics de maó vist. és un edifici de propietat privada i l'accés està restringit a l'autorització dels propietaris. La visita està rigurosament supeditada a aquest requisit.